El meu nom és Daisy, però tothom em diu Princesa perquè tots estan enamorats de mi. Sóc pèl-roja, sexy, i amb una llarga crinera sempre acariciada pel vent. Em diuen que sóc una mica estirada perquè no sempre estic disposada a perdre el temps amb els badocs aturats i encantats que sovint venen pel tancat dels ponis. Però un dia va aparèixer una nena que caminava amb una mena de giny amb rodes estrany, que l'ajudava a mantenir-se dreta.

​

D'ella, però, el que més em va cridar l'atenció no va ser la seva dificultat per caminar, sinó el seu cabell vermell com el foc. Semblava la meva crinera. Ella era pèl-roja com jo!

​

La meva història

L'Helena havia nascut abans d'hora. Quan feia 6 mesos que era dins la panxa de la seva mare ja va voler sortir. Era petita com un pardal, i com tots els infants prematurs, encara havia de créixer molt per dins i per fora. 

 

Calia anar amb molta cura i ajudar-la a tirar endavant.

​

Va haver d'estar molt temps a la incubadora. Setmanes i mesos a l'hospital, lluitant molt per tirar endavant la seva il·lusió de viure.

​

Ella mai es va rendir, i finalment va poder anar feliç cap a casa seva.

​

Tanmateix, li va quedar un llarg aprenentatge per caminar bé, agafar seguretat... eren molts obstacles! Però l'Helena va demostrar ser una lluitadora.

​

Treballava de valent cada dia fent exercicis amb les cames, els braços... Llargues estones amb la fisioterapeuta. Sempre era la mateixa rutina, però ella no defallia.

​

Per enfortir la seva columna vertebral i les seves cames, li van recomanar una teràpia alternativa: l'equinoteràpia. Perquè s'entengui millor, consistia en muntar a cavall.

​

Això sí que era un repte!

​

La primera vegada que l'Helena va arribar al tancat dels ponis, anava escoltant al cuidador que recomanava als pares: “Aquell poni és molt tranquil, i el d'allà també aniria bé”.

​

Però l'Helena ja tenia la vista posada a la Daisy: "Vull pujar amb el poni de la crinera pèl-roja, com jo!", va dir entusiasmada.

​

"Aquell millor que no", va aconsellar el monitor. "És una poni una mica díscola".

​

Però l’Helena ja estava acostumada als reptes difícils, i sense dir res a ningú, amb el seu giny per caminar va arribar fins a la tanca.

​

Mirant-se la Daisy atentament, li va dir sense més preàmbuls: “Hola, sóc l’Helena i estic encantada de la vida! M’agrada molt la teva crinera pèl-roja”

​

La Daisy va pensar que si aquella nena amb totes les seves dificultats estava “encantada de la vida”, allò sí que era un exemple de no arrugar-se, d’anar a totes!

​

I en aquell mateix moment, va decidir que l’ajudaria tant com pogués.

​

El primer dia, l’Helena va arribar amb el seu casc de color rosa.

​

“Mmmm... és presumida com jo”, va pensar la Daisy.

​

La seva cabellera pèl-roja estava trenada al clatell, però tenia tant de cabell que era impossible posar-li el casc!

​

Així que li van fer dues trenes perquè cadascuna sobresortís per a cada banda del casc. Problema resolt i... a muntar!

​

Al principi vaig notar-la tensa damunt meu. Les seves cames no m’abraçaven, estaven rígides. Però poc a poc es va deixar anar, i les seves manetes s’agafaven a la meva crinera fent-me pessigolles.

​

Així va començar una sèrie d’exercicis a cavall. I no sempre va ser bufar i fer ampolles. L’Helena havia de trobar l’equilibri perquè muntava a pèl, sense muntura. Així l’escalfor corporal de la Daisy s’escampava pel seu cos i permetia activar, relaxar i estirar la musculatura de les cames.

​

Va aprendre també a intensificar els seus propis impulsos rítmics, deixant-se portar sense por, asseguda a llom de la Daisy.

​

- Agafa el tranquillo, Helena! - deia la Daisy.

​

- Deixa’t portar i relaxat! Les meves potes són les teves cames, i allà on tu posis l’ull jo hi poso la peülla. Som un binomi, com un centaure! - insistia la Daisy.

​

- Helena, l’esquena dreta! - cridava la Daisy.

​

- Però sense estressar-se, eh!

​

- Més important que la meta és el camí, Helena! Més enllà dels resultats, més enllà dels èxits o els fracassos - li volia fer entendre la Daisy.

 

- Helena, els humans sempre busquen resultats, avaluen els processos i volen assolir fites ràpidament. Aquest és el seu sistema.

​

- Però per a nosaltres, els cavalls, la pressa no existeix, i els resultats són relatius, que vol dir que no ens agrada posar-nos cordes al coll sense cap necessitat. Si arribem: bé! I si no, tampoc passa gran cosa… ja hi arribarem.

​

- Tu tens pressa, o què? No, oi? Doncs anem fent! - Li explicava la Daisy imposant el seu ritme natural.

​

Van passar mesos i l’Helena va agafar confiança. Sabia que havia d’enfortir els turmells i muscular les cames. Estava avançant sense adonar-se, gaudint de cada moment de complicitat.

​

I així van arribar a una connexió sense paraules, només amb petits gestos.

​

- Mira Helena, ha arribat la tardor. Les fulles s’han posat el seu vestit de color porpra, ho veus?

​

- Fa més fred, te n’adones? Posa les mans dins la meva crinera que te les escalfaré.

​

- T’has recordat de les pastanagues? M’encanten! Com a tu t’encanten els macarrons!

​

I d’aquesta manera, l’Helena va saber crear estones de felicitat amb la Daisy.

​

FELICITAT: un medicament que sovint, de tan senzill, s’oblida. I que la Daisy va posar-lo en pràctica amb l’Helena des del minut 0.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Glossari

• Fisioterapeuta: professional que utilitza principalment les seves mans per curar al màxim les disfuncions de les persones afectades per accidents, malalties musculars, limitacions funcionals, etc.

​

• Equinoteràpia: teràpia assistida amb cavalls que pretén ajudar en el desenvolupament cognitiu, físic, emocional i social de persones que pateixen una discapacitat física, intel·lectual o sensorial.

​

• Díscola: que té un caràcter difícil, no fàcilment corregible, que va a la seva.

​

• Bufar i fer ampolles: quan creus que una cosa és molt fàcil i senzilla de fer.

​

• Muntar a pèl: muntar damunt del cavall sense muntura.

​

• Tranquillo: paraula col·loquial que vol dir “adaptar-se a la situació”.

​

• Binomi: que consta de dos termes, de dues coses. En aquest cas eren genet i cavall fent un sol cos.

​

• Centaure: que té el cap i pit d’humà, i la resta del cos de cavall.