Equino...què?

El treball amb els cavalls aporten molts beneficis, entre ells un augment de la motivació, que és la clau per qualsevol millora. El contacte amb el cavall en aquest cas s'aprofita per aconseguir una millora en problemes d'aprenentatge cognitius o sensorials  deguts a una discapacitat.

​

El cavall ens permet treballar a través de les experiències, millorant la motivació i l'afectivitat (que incideixen de ple en una millora de l'aprenentatge i l'autonomia), així com també ens estimula els sentits. D'aquesta manera podem treballar disfuncions sensorials, trastorn de l'espectre autista (TEA), TDH, trastorns d'hiperactivitat i agressivitat, dèficit d'atenció, trastorns conductuals...

El cavall és un animal que ens obliga a viure el present, a ser resilents, que no ens jutja però a la vegada és un animal de qui t'has de guanyar la confiança, justament aprenent a confiar en ell. Aquest vincle que es crea amb els cavalls potencia la confiança en els altres i en un mateix, ens fa millorar l'autoconcepte, prendre decisions, millorar l'autoestima, millorar el control d'impulsos i la sensació de benestar.

És per això que podem aprofitar aquest vincle amb els cavalls per poder treballar diversos conflictes com ara depressions, addiccions, reinserció social i laboral, problemes conductuals, inseguretats i pors, baixa autoestima...

Gràcies a la neuroplasticitat, a través d'impulsos dels teixits ossi i muscular som capaços d'activar noves àrees neuronals que ens permeten crear patrons de locomoció nous per compensar aquelles àrees danyades. Aquests impulsos rítmics, en comptes de provocar-los en un centre mèdic, els provoca el cavall, que juntament amb la seva escalfor corporal i el seu moviment tridimensional ens permeten millorar el to muscular, crear nous patrons de locomoció, disminuir l'espasticitat, millorar el control postural i l'equilibri... En definitiva, la hipoteràpia és un tractament fisioterapèutic complementari dirigit a persones amb discapacitats físiques o psíquiques (paràlisis, hemiplègies, paràlisis cerebrals, hipotonia, espasticitat...) 

Sovint pensem que cavalls i gent de la tercera edat és un binomi que no pot funcionar, però el cert és que, malauradament, vivim en una societat on qualsevol activitat, combinat amb persones de la tercera edat ens sembla extrany. Fer-se gran comporta una sèrie de canvis que sovint costen d'acceptar però amb els cavalls podem treballar de moltes maneres per tal de donar acompanyament durant aquesta transició.

Des d'un manteniment físic, a activitats lúdicomemorístiques i de creació de rutines, fins a la simple companyia, i és que els cavalls, per la seva pròpia naturalesa, no ens jutgen ni pel nostre aspecte ni per les nostres capacitats